Tota l' escola, des de els més menuts fins els més grans, estem dissenyant estratègies per lliurar- les al camp de batalla de l 'escaquer. Com ja sabeu, aquest joc esportiu, desenvolupa la vostra memòria, la capacitat de calcular millor, el respecte per les normes, el fet
d’haver de decidir cada moviment i anticipar-se.... tot això, us marcarà de forma positiva per a formar-vos com a homes i dones del demà. Ànims a tots i a totes!!! i recordeu que el més important no és guanyar... si no esforçar-se per aprendre a ser millor.
Deixo unes mostres de les partides jugades al llarg d' aquets dies.
JA SABEM COM ES MOU L´ALFIL. Ho fa en diagonal i es pot moure tantes caselles com vulgui. Aquesta peça, era al seu origen, un elefant de guerra, connotació que es va perdre a Europa, on aquest animal no s'usava per al combat. Malgrat tot, es va mantenir la paraula (alfil significa elefant en persa). El cap de l'elefant recordava als jugadors a la mitre d'un bisbe i progressivament la peça va anar assimilant-se a aquesta figura, amb creu i tot. De fet en algunes llengües, com l'anglès, la peça es diu, bishop, bisbe.
Les classes de primer de Primària, ja hem començat a estudiar els moviments de la Torre. Sabem que és una de les peces més fortes. Pot recórrer qualsevol nombre de caselles i ho fa cap endavant, endarrera o els costats, però NO en diagonal, veritat jugadors i jugadores? Tampoc no pot saltar per damunt d'altres peces com ho fa el cavall.
A les classes dels més menuts ja hem presentat el camp de batalla per a poder jugar. Se l'anomena ESCAQUER i té 64 quadrets blancs i negres.Són les anomenades CASELLES.
L' escaquer s´ ha de posar de tal manera que la casella de color blanc sempre ha de quedar-nos a la nostra dreta. Vols aixecar la teva mà dreta?
També hem practicat la col·locació de cada peça dels dos exèrcits abans d'enfrontar-se. Ho recordes?
A les classes de primer de primària, ja hem escoltat el conte sota el títol "La pintora dels escacs".
Com alguns de vosaltres m' heu demanat a on el podíeu trobar, l 'he copiat perquè el llegiu a casa i entreu com diu la pintora en el món màgic dels escacs. Animeu-vos a a llegir aquest conte tan xulo: Hi havia una vegada....
LA PINTORA DELS ESCACS
Hi havia una vegada una pintora que li agradava molt i molt pintar peces d’escacs, unes blanques i les altres negres. De cop i volta un dia va veure que les peces mica en mica li anaven desapareixent. No sabia que passava i estava molt amoïnada. I va decidir que en comptes de pintar peces per separat potser lo millor seria pintar un quadre amb totes les peces juntes.
Primer en va pintar un amb totes les blanques però sense adonar-se que faltava la Reina. Després en va pintar un altre amb totes les peces negres. Aquest cop no se’n va deixar cap.
Es va mirar els dos quadres acabats i va pensar: està tot bé però ara falta l' escaquer. Aleshores va decidir pintar un tercer quadre amb un bonic escaquer d’escacs.
Van passar un parell de dies i de cop el Rei blanc, que fins aquell moment havia estat adormit, es va despertar. El primer que va fer va ser buscar a la seva Reina. I no la va trobar perquè de Reina blanca no ni havia.
El Rei va decidir sortir del quadre. De seguida es va trobar a la pintora d’escacs, que estava adormida, amb els pinzells a la mà. Sense fer soroll ni despertar-la la va agafar i se la va endur a dins del quadre.
Una vegada a dins del quadre la pintora es va despertar i quan va veure que les boniques peces que ella havia pintat estaven vives es va desmaiar. De seguida totes les peces van cridar molt fort perquè la seva pintora es despertés. I es va despertar. I el Rei li va donar la mà i la pintora va veure que de cop i volta ella s’havia convertit en Reina blanca. S’havia descuidat de pintar a la Reina blanca però ara ella era aquesta reina. No sabia com però havia entrat en el món màgic dels escacs!
A dins d’aquell quadre la pintora va jugar moltes partides. I quan va tornar al seu món va seguir pintant molts quadres d’escacs. I va ser famosa durant molts i molts anys.
Fixeu-vos bé en aquesta història de dibuixos... Un peó, sí, sí, un petit peó... si té coratge i una bona defensa dels seus companys i companyes... fins i tot pot guanyar la batalla. És a dir la partida!!!
